jueves, 19 de marzo de 2015

Los lados desiguales de un rectángulo miden ... ( artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Els costats desiguals d'un rectangle mesuren $2\,\text{cm}$ i $5\,\text{cm}$, respectivament. Si allarguem $d\,\text{cm}$ ( $d \ge 0$ ) els costats d'aquest rectangle, obtindrem un rectangle semblant a l'original ?.

Solució:
Per tal que els dos rectangles siguin semblants s'ha de complir que
    $\dfrac{3}{5}=\dfrac{3+d}{5+d}$
i perquè aquesta igualtat sigui certa cal que
    $3\,(5+d)=5\,(3+d) \Rightarrow 3\,d=5\,d \Rightarrow 0=2\,d$
però, donat que $d\neq 0$, $2\,d$ no pot ser igual a $0$, la qual cosa contradiu la línia de dalt.
D'aquí concloem que el rectangle que s'obté no és semblant al rectangle original.
$\square$

[nota del autor]

Un vehículo se desplaza por una autopista ... ( artículo escrito en catalán )

Enunciat:
Un vehicle es es mou per una autopista. Surt d'un lloc P ( amb destinació a un altre lloc Q), desplaçant-se a raó de cent quilòmetres cada seixanta minuts ( velocitat constant ). Un segon vehicle, que es desplaça a raó de de cent-deu quilòmetres cada seixanta minuts, surt del punt Q, trenta minuts més tard que el primer, amb destinació P. La distància entre P i Q és de cent quilòmetres. A quina hora es creuaran ? A quina distància del punt A ?.

Solució:
Anomenem $x$ a la distància del punt que es creuen al punt P, i, $t$ a l'interval de temps que passa des que surt el vehicle amb origen en el lloc P fins que es creuen. Llavors podem plantejar les següents proporcions, posant als numerador les distàncies (en quilòmetres) i als denominadors els intervals de temps ( en minuts):

    i)   $\dfrac{100}{60}=\dfrac{x}{t}$

    ii)   $\dfrac{110}{60}=\dfrac{100-x}{t-30}$


Aquestes dues proporcions ens donen un sistema de dues equacions amb dues incògnites:
      $\left\{\begin{matrix}3\,x &-& 5\,t & = & 0\\ 6\,x &+& 11\,t & = & 930\\ \end{matrix}\right.$

que té com a solució
      $t=\dfrac{310}{7}\, \text{min} \approx 44,29 \; \text{min}$
                              $ \approx 44 \; \text{min}\; \text{i}\; 17 \; \text{s}$
      $x=\dfrac{1550}{21}\, \text{km} \approx 73 \, \text{km} \; \text{i}\; 810 \; \text{m}$

Conclusió:   Es troben a $73 \, \text{km} \; \text{i}\; 810 \; \text{m}$ del punt P,
                    a les $08:44:17 \; \text{h}$

$\square$

[nota del autor]

sábado, 14 de marzo de 2015

Ejercicios de cálculo de proporciones con mezclas ( artículo escrito en catalán )



Problema 1
Un comerciant compra 200 litres d'un vi a un preu de 7,00 € cada litre, i 500 litres d'una altra classe de vi a 12 € el litre. Té la intenció de fer la mescla de vins per tal de vendre-la. A quin preu cal que vengui la barreja per tal que no tingui benefici ni pèrdua ?

Resolució
El cost del vi que compra és de 200 l x 7 €/l + 500 l x 12 €/l = 7400 €. La quantitat de diners que en treurà de la venda és (200+500)v, on v representa el preu de venda. Igualant ambdues quantitats, 7400 = 700v. Per tant, v = 74/7 que, aproximant a les centèsimes, és igual a 10 € i 57 cèntims d'euro.

Problema 2

El quirat és la unitat que es fa servir en joieria per mesurar el contingut d'or de l'aliatge d'una peça. Un quirat es defineix com 1/24ena part en or pur de la massa total de l'aliatge. Així, per exemple, si considerem una peça d'aliatge de 17 quirats que tingui una massa de 48 grams, entenem que conté una quantitat d'or pur igual a 34 g; la resta són dels altres metalls amb què s'ha barrejat.




Anell de casament bizantí. Font (Wikipedia): http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/95/Wedding_ring_Louvre_AC924.jpg



Per fer una peça de joieria, un joier parteix de dos aliatges: el primer conté 90 g d'or i 120 g d'argent; i el segon, 200 g d'or i 300 g d'argent. Quants quirats tenen els aliatges dels qual parteix ? Quants quirats té la peça resultant després de fondre'ls ?


Resolució
Plantejant la proporció 24/1 = q1/(90/(120+90)), trobem que el primer aliatge té 12 quirats (aproximant a les unitats). Pel que fa al segon aliatge, plategem la proporció,
24/1 = q2/(200/(300+200)), i trobem que té 10 quirats (aproximant a les unitats).

En fondre els dos materials (aliatges) de partida plantegem al seu torn la proporció
24/1 = qf/((200+90)/(300+200+120+90)) i arribem a la conclusió que tindrà 10 quirats (aproximant a les unitats)



Si ja heu entès els problemes de barreges, mirem de fer, ara, una analogia per resoldre aquest altre problema:
Problema 3
En una banyera hi ha 15 litres d'aigua a una temperatura de 21 ºC. Quants litres d'aigua a 60º C hi hem d'afegir per tal que la temperatura de la mescla sigui de 39º C ?




termòmetre de termoparell, font (Wikipedia): http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/20050501_1315_2558-Bimetall-Zeigerthermometer.jpg/180px-20050501_1315_2558-Bimetall-Zeigerthermometer.jpg


Resolució
Com que la quantitat de calor que conté una certa quantitat d'aigua és proporcional també a la temperatura, podem considerar aquesta como si es tractés d'un "preu unitari", com en el problema anterior. Si fem el balanç:


15 (21) + 60 m = 39 ( m + 15)


Si resolem aquesta equació de 1r grau, obtenim m = 90/7, que és aproximadament igual a 12.9ºC


[nota del autor]

Ejercicio sobre mezclas ( aleaciones )

Enunciado:
Fundimos un lingote de plata de $200 \, \text{g}$, cuya ley es del $90\,\%$ ( grado de pureza en plata ) con otro lingote de $300 \, \text{g}$ de $80\,\%$ de ley. ¿ Cuál es la ley de la aleación resultante ?.

Solución:
La cantidad de plata pura que contiene la mezcla ( la aleación ), de $200\,\text{g}+300\,\text{g}=500\,\text{g}$ de masa total, es de $0,9\cdot 200+0,8\cdot 300$
esto es, $420\, \text{g}$. Denotando por $x$ la ley de la aleación, su valor ha de ser igual a la razón aritmética entre la cantidad de plata pura y la cantidad total de materia ( la masa total de la aleación ); por tanto,
    $x=\dfrac{420}{500}=84\,\%$
$\square$


[nota del autor]

Un ejercicio de mezclas ( artículo escrito en catalán )

Enunciat:
En una banyera, barregem cinc litres d'aigua a una temperatura de setanta graus centígrads amb tres litres d'aigua a a una temperatura de cinquanta graus centígrads. A quina temperatura queda la mescla ?.

Nota:   En aquestes condicions es considera que l'energia calorífica emmagatzemada per l'aigua és proporcional a la massa de l'aigua i a la temperatura.

Solució:
D'acord amb el que se'ns diu a la nota adjunta de l'enunciat, donada una massa d'aigua $m$ a una temperatura $T$, es compleix que l'energia emmagatzemada (e. calorífica) $Q$ per aquesta massa d'aigua és tal que $Q \propto m\,T$, és a dir, $Q=c\,m\,T$ on $c$ és la constant de proporcionalitat, anomenada capacitat calortífica de l'aigua. Aquesta llei física es compleix mentre la temperatura estigui per sota del punt d'ebullició i, per tant, és vàlida per al problema plantejat.

Quan barregem dues masses d'aigua, doncs, es produeix un intercanvi d'energia: la més calenta cedeix energia (en forma de calor ) a la més freda, fins arribar a una situació d'equilibri (tèrmic) en què la temperatura de la mescla ( que serà menor que la més gran de les dues i més gran que la més petita ), es mantingui constant ( sempre i quan estigui ben aïllat tèrmicament el bany, és clar ).

Llavors, en aquesta situació d'equilibri, s'ha de complir que la suma de l'energia emmagatzemada per la massa d'aigua calenta i la de l'aigua freda sigui igual a l'energia calorífica de la mescla, igualtat d'on podrem deduir la temperatura d'equilibri, la qual cosa podem escriure de forma matemàtica de la manera següent

        $c \cdot 5 \cdot 70 + c \cdot 3 \cdot 50 = c \, (5+3) \, T_e $
simplificant
        $ 5 \cdot 70 + 3 \cdot 50 = (5+3) \, T_e $
i aïllant $T_e$ queda
        $ T_e=\dfrac{5 \cdot 70 + 3 \cdot 50}{5+3}$
és a dir
        $ T_e=62,5 \,^{\circ}\text{C}$
$\square$


[nota del autor]

Se mezclan dos sustancias alimentarias, A y B, del mismo tipo genérico, pero de distinto precio. El precio de A es de $8 \, \frac{\text{euro}}{\text{kg}}$, y, el de B, $5\, \frac{\text{euro}}{\text{kg}}$. La mezcla a obtener ha de tener un precio de $6 \, \frac{\text{euro}}{\text{kg}}$. ¿ Qué tanto por ciento sobre el total de mezcla corresponderá a cada componente ?.

Enunciat:
Se mezclan dos sustancias alimentarias, A y B, del mismo tipo genérico, pero de distinto precio. El precio de A es de $8 \, \frac{\text{euro}}{\text{kg}}$, y, el de B, $5\, \frac{\text{euro}}{\text{kg}}$. La mezcla a obtener ha de tener un precio de $6 \, \frac{\text{euro}}{\text{kg}}$. ¿ Qué tanto por ciento sobre el total de mezcla corresponderá a cada sustancia componente ?.

Solució:
Denominemos $a$ a la cantidad de sustancia $A$ que interviene en la mezcla; $b$, a la cantidad de substancia $B$; y, $t$, a la cantidad total de la mezcla ( expresadas en kilogramos ). Entonces, podemos plantear el siguiente sistema de ecuaciones:
    $\left.\begin{matrix}8\,a &+& 5\,b &=& 6\,t \\ \\a &+& b &=& t \\ \end{matrix}\right\}$
Resolviéndolo, obtenemos
    $b=\dfrac{2}{3}\,t \Rightarrow \dfrac{b}{t}=\dfrac{2}{3} \approx 67 \, \% \; \text{de A}$
y
    $b=\dfrac{1}{3}\,t \Rightarrow \dfrac{a}{t}=\dfrac{1}{3} \approx 33 \, \% \; \text{de B}$
$\square$

[nota del autor]

Ejercicio sobre funciones lineales afines ( en catalán )

Enunciat:
Considereu una funció lineal afí, $f(x)$, tal que:
    $f(1)=3$
i
    $f^{-1}(5)=4$
Us demanem:
  a) El valor de l'ordenada a l'origen, $f(0)$
  b) El valor de $f^{-1}(0)$ ( arrel de la funció lineal afí )
  c) El pendent de la recta donada el traç de la funció lineal afí
  d) El valor de l'ordenada que correspon a l'abscissa $x=100$, és a dir, $f(100)$
  e) El valor de l'abscissa que correspon a l'ordenada $y=-10$, és a dir, $f^{-1}(-10)$

Solució:
Primer de tot, cal determinar l'equació
    $y = f(x)$
Tenint en compte que la funció lineal afí té per traç una recta, farem ús de la proporcionalitat geomètrica entre els triangles semblants que es configuren en el gràfic en situar els punts $A(1,3)$ i $B(4,5)$, que són les dades del problema, i $P(x,y)$, que és un punt que podem moure pel damunt de la recta i, per tant, el podem ubicar en una posició arbitrària. Llavors, tenint en compte que $\triangle{ABB'} \sim \triangle{BPP'}$ ( vegeu la figura de sota )

podem escriure la següent proporció directa:
    $\dfrac{x-x_B}{x_B-x_A}=\dfrac{y-y_B}{y_B-y_A}$
i, posant les dades concretes,
    $\dfrac{x-4}{4-1}=\dfrac{y-5}{5-3}$
simplificant
    $r:\,\dfrac{x-4}{3}=\dfrac{y-5}{2}$
que és l'equació ( en forma contínua ) de la recta $r$ que passa pels punts $A$ i $B$
D'aquí, aïllant la variable dependent, $y$, deduïm fàcilment l'equació de la recta en forma explícita
    $y=\dfrac{2}{3}\,x+\dfrac{7}{3}$
i, per tant, també podem escriure,
    $f(x)=\dfrac{2}{3}\,x+\dfrac{7}{3}$
que podrem emprar per calcular la imatge d'un determinat valor de la variable independent, $x$, o bé per calcular l'antiimatge d'un valor donat de la variable dependent.
--
Nota:     Havent determinat l'equació de la funció, podem dir que tenim concretat el model funcional que lliga una variable amb l'altra.
--
Fet això, ja podem començar a donar resposta a les preguntes:

a)
La imatge de $0$ és
    $f(0)=\dfrac{2}{3}\cdot 0+\dfrac{7}{3}$
          $=\dfrac{7}{3}$
Aquest valor és igual al del coeficient $n$ de l'equació
    $y \equiv f(x)=m\,x+n$
que s'anomena ordenada a l'origen
--
Nota:   Una funció - sigui del tipus que sigui - té una única ordenada a l'origen
--
Identificant, arribem a
    $n=\dfrac{7}{3}$
--
Nota:   Les coordenades del punt d'intersecció amb l'eix d'ordenades, $Oy$, són
        $(0,\dfrac{7}{3})$
--

b)
Si l'ordenada pren el valor $0$, resolent l'equació, podem determinar quin valor d'abscissa li correspon:
    $0=\dfrac{2}{3}\,x+\dfrac{7}{3}$
d'on
    $x=-\dfrac{7}{2}$
és a dir, l'antiimatge de $0$ és
    $f^{-1}(0)=-\dfrac{7}{2}$
Nota:   Com ja s'ha comentat a l'enunciat, el valor d'aquesta abscissa correspon a la única arrel o zero de funció ( abscissa del punt d'intersecció del seu traç amb l'eix d'abscisses $Ox$ ) que té aquesta funció lineal afí ( Una funció lineal afí té, com a màxim, una arrel ).

c)
El pendent de la recta $r$ correspon al valor del coeficient del terme de grau u, $m$, de l'equació $y=f(x)$, que pren la forma tipus
    $y \equiv f(x)=m\,x+n$
per tant
    $m=\dfrac{2}{3}$

d)
El valor de la imatge de $100$ és
    $f(100)=\dfrac{2}{3}\cdot 100+\dfrac{7}{3}$
        $=\dfrac{207}{3}$

e)
El valor de l'antiimatge de $-10$ el trobem resolent l'equació
    $-10=\dfrac{2}{3}\,x+\dfrac{7}{3}$
d'on
    $\dfrac{2}{3}\,x=-\big(\dfrac{7}{3}+10\big)$
    $\dfrac{2}{3}\,x=-\dfrac{37}{3}$
i, per tant,
    $x=-\dfrac{37}{2}$
és a dir
    $f^{-1}(-10)=-\dfrac{37}{2}$

$\square$

[nota del autor]

miércoles, 4 de marzo de 2015

Acerca de los números triangulares

ENUNCIADO:
¿Es $6$ un número triangular? ¿Lo es $10$? ¿Lo es $18$?

SOLUCIÓN
Podemos expresar el número $6$ del modo

1
11
111

Así que, sí lo es.

Otra forma de verlo es la siguiente: como la configuración anterior es parte de un cuadrado $3 \times 3 $

1 . .
11 .
111

al ser el número de '1os' la suma de $1+2+3$, que es la suma de los tres primeros números naturales consecutivos, podemos expresar $6$ de la forma $\dfrac{3\cdot 4}{2}$. Por lo tanto, todo número triangular deberá ser de la de la forma $\dfrac{n\,(n+1)}{2}$, donde $n$ es un número entero no negativo y distinto de $0$.

Vamos a ver si se cumple esta condición para el número $10$:
$$\dfrac{n\,(n+1)}{2}\overset{?}{=} 10$$
Resolviendo la ecuación
$$\dfrac{n\,(n+1)}{2}=10$$
vemos que
$n^2+n=20$
  $n^2+n-20=0$
    $n=\dfrac{-1\pm \sqrt{81}}{2} = \dfrac{-1\pm 9}{2}$
Como una de los valores de la solución de dicha ecuación de segundo grado es $4$, que es un número entero no negativo y distinto de $0$, podemos decir que $10$ es un número triangular.

Veamos si es así en el caso de $18$
$$\dfrac{n\,(n+1)}{2}\overset{?}{=} 18$$
Resolviendo la ecuación
$$\dfrac{n\,(n+1)}{2}=18$$
vemos que
$n^2+n=36$
  $n^2+n-36=0$
    $n=\dfrac{-1\pm \sqrt{145}}{2} \notin \mathbb{Z}$
luego $18$ no es un número triangular. $\square$

[nota del autor]